dimarts, 8 de desembre de 2015

Sortida a la Mola de Sant Honorat (6-12-15)

El diumenge 6 de desembre una colla de muntanyencs incondicionals i intrèpids del CEB van deixar-se enganyar per anar a la Mola de Sant Honorat. Potser és una muntanya que molta gent no n'havia sentit parlar fins aleshores però ara, segur que no l'oblidaran fàcilment. Roques imponents que feien sentir-nos formigues al seu costat, una casa embaumada que va ser habitada fins fa poc, l'ermita romànica més petita de Catalunya, camins impossibles, cadenes, passos exposats i unes vistes increïbles són els ingredients de la sortida.


Crònica
A les 6:30 sortíem de Breda un total de 10 persones. Encara ens en faltava un, l'Héctor que es va afegir amb nosaltres a Arbúcies. Tots junts, vam disposar-nos a fer les 2 hores de trajecte que ens separen de Peramola, a l'Alt Urgell.

Vam aparcar els cotxes a Can Boix i vam fer la circular clàssica que es pot fer per aquelles muntanyes rocoses i impressionants. La pujada, la vam fer pel Grau de Porta i vam visitar els llocs imprescindibles. 

Primer vam veure Forat del Corb, un avenc de 90 metres que permet baixar fins a 54 metres. Però com que no som secció d'espeleologia, sinó de muntanya, vam decidir que ho deixàvem per un altre dia. La segona parada va ser a la Casa del Corb, una casa troglodítica construïda sota una bauma. Sembla que va estar habitada fins a principis del segle XX i encara conserva algunes de les seves estances.


A continuació vam enfilar-nos a l'Ermita de Sant Salvador del Corb. Diuen que és l'ermita romànica més petita de Catalunya. No sabem si ho és però allà vam fer una llarga parada per esmorzar.


La següent parada va ser la Roca del Corb (992 metres), el primer cim del dia i on vam accedir-hi grimpant per unes cadenes.


A partir del Coll de Mu el camí ample i evident, es va transformar en una traça dubtosa que recorre un tall de la roca. És un tram que des de la distància sembla impossible. Però amb l'ajuda d'alguna cadena i molta prudència vam constatar que no ho és. Això sí, cal estar molt atent a no desviar-se de la traça correcta, doncs vam desviar-nos en un punt i la cosa se'ns va complicar de mala manera. Amb prudència i seny, vam decidir recular uns metres i retrobar el camí correcte.






Finalment, després de caminar per camins aeris i vertiginosos vam retrobar el camí que porta a Sant Honorat, punt més alt de la caminada i objectiu principal del dia.




La tornada la vam fer sense novetats per un corriol que amb poc més de 40 minuts ens va portar al punt final.

La vista de la Mola de Sant Honorat ens quedarà per sempre a la retina.

2 comentaris:

  1. Excel·lent proposta i magnífica la companyia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un plaer haver pogut compartir ruta i esperem tornar-te veure en futures sortides.

      Elimina