dimarts, 28 de juny de 2016

Sortida al Gorbeia (25/06/16)



El CEB posa els peus al sostre de Bizkaia i d'Araba. El Gorbeia és una muntanya de 1482 metres fàcil de pujar però les condicions meteorològiques el van complicar per donar més mèrit a l'expedició. Del grup de 40 persones que ens vam desplaçar a Euskadi, només 13 vam aconseguir pujar al cim. La resta van fer turisme per la zona, una excusa que tampoc està gens malament.

El dia 24 de juny vam anar sortint tots escalonadament cap a terres basques. Un gruix de gent important va anar fent via amb parades tècniques i gastronòmiques per estirar les cames, fer el cafetó i dinar. D'altres van decidir sortir més tard o, fins i tot el dia abans. La qüestió era reunir-nos a Etxarri-Aranatz per sopar. El dia va ser calorós i asolellat, però la tarda ens va sorprendre amb un fort xàfec que seria el preludi del temps de l'endemà.

Dissabte 25 ens vam concentrar a les 8 ja esmorzats i vinga, una fila de 8 cotxes va anar fent via fins a Areatza on ens trobaríem amb en Víctor i la Pili, els guies locals. Cal dir que un grup de turistes va aprofitar per anar a Donostia, però aquesta crònica ja ens la faran ells.

El temps era plujós, aquella pluja fina que acostuma a fer al Nord, i emboirat. Veient les pèssimes condicions un grup va decidir que no caminaria. Sigui perquè hi havia mainada petita, sigui perquè no es preveia el fred o sigui perquè no venia de gust caminar sota la pluja. El que esteu llegint és la crònica muntanyera. La resta ja ens l'explicaran.

A punt per sortir des de l'aparcament de Pagomakurre. 

El primer tram és una pista ampla i sense complicacions. Per entrar en calor.

La pista ens porta a Arraba, uns prats molt bonics, tot i que la boira no ens ho deixa comprovar.

I el camí central ens permet avançar amb facilitat, com ho fan l'Erola i l'Àngels.

Apartant-nos del camí hi ha una taula d'orientació. 

A punt d'arribar al refugi, l'Àngels, en Ferriol i l'Erola decideixen que s'esperaran a cobert. El dia no està per fer experiments i passaran un matí calentons i jugant tranquil·lament sota cobert.

La resta del grup continua endavant. Sembla que la boira vol trencar-se. Però només és un miratge.

Continuem camí amunt. Ben aviat, el camí ample es convertirà en un corriol.

Aprofitem els moments en què la boira es dispersa. Una foto per aquí...una foto per allà...

I continuem amunt, ara posem direcció al pas d'Aldape.

Toca enfangar-se. Són les regles del joc de les sortides del CEB.

La boira torna aixecar-se per moments. Som a Egiriñao, una zona plena de bordes escampades entre els prats.

Aprofitem per reagrupar-nos. Des d'aquí fins al cim diu que tardarem 45 minuts. Potser serà algo més.

Aquesta part del camí potser és la més bonica. Al·lucinem amb la fageda que tenim davant.


Refugi d'Egiriñao. Un grupet estava fent brasa pel dinar. Llàstima de no poder-nos quedar...

Una foto del grup. Que macos que estem ben equipadets!! 

I continuem fent via per la fageda. Quan diem que és bonica ho diem per això...

Què? No en teniu prou? Doncs unes quantes fotos més!!!

Ara sí. Continuem amunt fins al Collado Aldamiñoste.

Aquesta part del camí és on cal guanyar-se el cim amb paciència. 

També us hem de dir que a partir d'aquí la boira ens va envoltar i no vam veure gairebé res. Coses de la muntanya, què hi farem...

I finalment aconseguim coronar el Gorbeia (1482 metres).  


La creu i la seva estructura mesura 18 metres. 

La foto de cim amb els expedicionaris que vam aconseguir arribar-hi. Objectiu aconseguit!!!

La bústia de cim.

Vam baixar pel mateix camí, sense complicacions, sense novetats. Vam fer una parada al refugi per recollir als que es van quedar allí i vam seguir tots junts fins a l'aparcament de Pagomakurre.

Fins aquí la part muntanyenca del viatge. Hi ha més coses, més visites, més àpats. Però tot això ho haureu de preguntar.

Finalment, agraïr l'acompanyament de la Pili i en Víctor que ens van acompanyar durant la sortida. Una abraçada!!

Centre Excursionista de Breda
(Fotos: Víctor Sanz)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada