dimecres, 23 de març de 2016

Sortida al Puigsacalm (06-03-16)

El titular de la crònica podria ser: "Puigsacalm, 12 cabres i un boc".


El diumenge 6 de març vam pujar al Puigsacalm. La ruta escollida va quedar ajornada l'any passat a causa de la pluja i val a dir que aquest any vam dubtar fins a l´últim moment. Al final, però, vam decidir que la meteo es comportaria i, després de comprar el Bonosol corresponent, vam poder completar la ruta amb èxit.


El Puigsacalm és la muntanya de les 1000 cares. Des de parets verticals fins a prats suaus i fagedes que permeten un ascens tranquil. Per aquest motiu, vam plantejar la ruta de forma lineal: pujant des de Joanetes per la Canal dels Ganxos Nous i baixant per la via clàssica del Coll de Bracons.

Aquesta vegada el grup el vam formar 12 persones. Podríem dir que 10 som dels habituals i vam tenir dues cares noves: en Joan i la Gemma. Esperem veure'ls més sovint en el grup de sospitosos habituals.

Abans de començar a caminar vam fer el cafè obligatori i el moviment de cotxes entre Joanetes i el Coll de Bracons. Una vegada tot a punt vam començar l'excursió. 


L'inici és de pujada contínua amb trams més còmodes i d'altres on convé ajudar-te amb les mans. Poc a poc ens vam anar acostant a la paret i a l'inici dels ganxos. Ben pocs ens esperàvem el tram que ens venia a sobre i és que els ganxos impressionen una mica, sobretot en el punt més vertical. Però tots ben juntets i ajudant-nos vam aconseguir superar les incomoditats del camí.


A la sortida dels ganxos ens esperava l'esmorzar merescut, molt a prop de l'ermita de Santa Magdalena. A partir d'aquest punt el camí és molt més tranquil fins al Puig dels Llops, un cim molt bonic, més que el propi Puigsacalm però no és tant panoràmic.


L'arribada al Puigsacalm va ser sota una dèbil nevada i un paisatge totalment hivernal. I dalt del Puigsacalm, la cabra i el boc. Diuen que el millor és no donar-los res de menjar però és incòmode perquè t'estan buscant contínuament, sobretot el boc.


La tornada la vam fer per la via clàssica, per la Font Tornadissa fins al Coll de Bracons. Aquest tram de camí no presenta cap complicació aparent però gairebé tots vam acabar de culs per terra per culpa del fang que va convertir alguns trams del camí en una pista de patinatge.

Així que ben feliços i arrebossats com una croqueta vam arribar al cotxe i vam començar a planificar la sortida del mes d'abril.
Salut i fins la propera!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada