El 26 d'abril, una bona colla del CEB hem anat a França per pujar al Pech de Bugarach, una muntanya que potser no és molt coneguda però que és molt guapa, tal com hem pogut comprovar. Ja sabíem que tindríem moltes baixes però, malgrat tot, hem estat 13 els intrèpids que hem desafiat la mala previsió de la meteo.
Crònica
A les 6:30 del matí hem sortit de Breda i hem enfilat el camí cap a la Jonquera, Perpinyà, Sant Pau de Fenollet i...primera sorpresa del dia: les Gorges de Galamús. Una carretera estreta excavada a la roca de la muntanya i que serpenteja pel marge d'unes gorges espectaculars. Una mica més tard de les 9 ens trobàvem amb la Sílvia i l'Albert a Bugarach.
Amb una previsió meteorològica força pessimista (marcaven que fins les 2 de la tarda no plouria) hem començat a caminar, per un camí enfangat seguint el curs d'un torrent i envoltats de les fulles verdes exuberants dels faigs del marge del camí. Després d'uns 4 km d'aproximació, hem enfilat la "via de la finestra", una pujada catalogada com a difícil en els rètols de peu de via però que en realitat no presenta complicacions. Simplement cal grimpar en alguns punts per una petita xemeneia però sense cap sensació de pati. Així, entre esbufec i esbufec, hem arribat a la finestra que dóna nom a la via i d'aquí al cim, ja és una curta passejada. La tornada l'hem fet pel camí que porta al Coll de Linas, vigilant de no relliscar amb les roques molles i el fang.
Tot i la previsió del temps (que per cert l'han clavada), ser un grup de 13 persones (no creiem en supersticions però és el que hi ha) i ser una muntanya especial pels visionaris, la ruta ha transcorregut sense incidents. Això sí, no hem pogut veure absolutament res per culpa de la boira...s'hi haurà de tornar!!!!
Amb una previsió meteorològica força pessimista (marcaven que fins les 2 de la tarda no plouria) hem començat a caminar, per un camí enfangat seguint el curs d'un torrent i envoltats de les fulles verdes exuberants dels faigs del marge del camí. Després d'uns 4 km d'aproximació, hem enfilat la "via de la finestra", una pujada catalogada com a difícil en els rètols de peu de via però que en realitat no presenta complicacions. Simplement cal grimpar en alguns punts per una petita xemeneia però sense cap sensació de pati. Així, entre esbufec i esbufec, hem arribat a la finestra que dóna nom a la via i d'aquí al cim, ja és una curta passejada. La tornada l'hem fet pel camí que porta al Coll de Linas, vigilant de no relliscar amb les roques molles i el fang.
Tot i la previsió del temps (que per cert l'han clavada), ser un grup de 13 persones (no creiem en supersticions però és el que hi ha) i ser una muntanya especial pels visionaris, la ruta ha transcorregut sense incidents. Això sí, no hem pogut veure absolutament res per culpa de la boira...s'hi haurà de tornar!!!!
Centre Excursionista de Breda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada