Centre Excursionista de BREDA
10
anys d’història
(+1)
Si aquest vespre som aquí, de
presència o en essència, és perquè en aquests darrers deu anys
ens hem deixat seduir d’una manera o d’una altra per l’ànima
del CEB: Camí, Experiències, Breda.
Ens
hem de remuntar al 2006, quan la implicació econòmica i personal
dels setze socis fundadors va fer possible el naixement del CEB, que
ens ha dut a conèixer els camins de l’entorn, pel Montseny i el
Montnegre (la força desconeguda muntanya de baix), a eixamplar
horitzons cap al Puigsacalm, el Catllaràs o l’Elefant de
Montserrat i, fins i tot el sostre del nostre país, la Pica
d’Estats. El Carlit, les Torres de Cabrenç al Vallespir o el
Gorbeia al País Basc també han vist voleiar la bandera del CEB.
L’eix
vertebrador d’aquests anys han estat la Ruta Artur Osona i la
caminada per obrir la gana de la botifarrada de la festa major a les
que, en algunes ocasions, s’hi han afegit la pujada al castell de
Montsoriu, la caminada per la marató, la duatló i la lluna de
Breda.
D’experiències
n’hi ha un munt: des de quedar colgats de correus electrònics i
paperassa com a membres de la junta, fins a recórrer de nit l’Artur
Osona perquè un pagès havia canviat les marques posades durant la
tarda, passant per les neteges a l’entorn durant la fira
d’entitats, els banys a les piscines de Sadernes (amb gin-tònic
inclòs al final), el camí dels enginyers, el geoamagatall de
l’ermita de Santa Anna, els corriols amb pluja de fulles de tardor
o la boira de gener ben d’hora ben d’hora.
I
Breda, és clar. Aquesta vila petita i tossuda que s’alça en un
entorn magnífic. Punt de partida: Can Xifré, al costat del pavelló.
Punt de trobada de bredencs que hi viuen o se’n senten, de
persones a qui els agrada conèixer a peu el paisatge del nostre país
i que han trobat en el CEB el caliu necessari per fer-lo en
companyia.
Deu
anys (més un) i la voluntat de molta gent de mantenir viu el CEB i
la flama del camí fet a peu, de les rialles i els tiberis, del glop
de vi, del cafetó reconfortant a mig matí i de la xocolata i les
avellanes; la voluntat de seguir cuidant amistats i relacions que
s’han anat trenant al llarg d’aquests anys, de tenir cura dels
que, més a poc a poc, tanquen el grup, de conservar en imatges i
escrits al blog la història de la nostra entitat on xics i grans són
benvinguts sempre que vagin ben calçats.
Esteu
disposats a fer una immersió fotogràfica? Comenceu a notar que es
desperten els records? Potser us arriba l’olor de la coca de can
Ponsa per celebrar la cinquena Artur Osona, les punxades als genolls
baixant la Pica, l’aigua fins al moll de l’os en el tram del Nou
Creus fins a Núria, i tot allò que us fa sentir part d’aquest CEB
que és ben nostre i de tots aquells que, fent camí, se’l deixen
sentir seu.
Dolors Clota.
Dolors Clota.
Moltes gràcies a TOTS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada