Sortida a Montserrat (17/01/16)

Comencem el 2016 amb noves caminades, nous objectius i amb moltes ganes de continuar descobrint indrets nous. Aquesta vegada hem anat a Montserrat però, malgrat és un lloc on tots coneixíem, ben pocs havien trepitjat els corriols per on vam passar.

En total vam ser 11 caminaires i 4 membres al grup de suport. A aquest ritme, aviat tindrem una secció de suport més gran que el propi grup d'excursionistes!!

Vam començar a caminar de Santa Cecília i vam anar vorejant les agulles en direcció al Monestir de Montserrat on destaca el famós Cavall Bernat.

Però no teníem intenció d'acostar-nos al Cavall Bernat, ni nivell. El nostre objectiu era l'Elefant o Sant Salvador. Així que en arribar al pla de la Trinitat, vam girar a la dreta. Sí, sí, encara que sembli mentida vam pujar allà dalt.

Enmig d'un ambient molt agradable, vam pujar sense dificultats i tots ben juntets.

Com ens va agradar l'agulla de darrera, la Mòmia. Fins i tot algú se l'ha posat d'icona al Watsapp!

En arribar a la base de l'Elefant ens vam desviar del camí i vam començar a grimpar. Primer, de quatre grapes per la roca.

I tot seguit per una escletxa estreta, molt estreta o cadascú va passar amb el seu estil personal.

I així, vam arribar al cim de l'Elefant (1156 m) i objectiu principal de la sortida!!

Una foto de grup. Val a dir que falta en Jesús, que es va quedar al capdamunt de l'escletxa i la Maria i l'Isabel que ens van esperar al corriol.

Segurament, molts ens pregunten per què pugem al cims? Doncs, simplement, per tenir aquestes vistes!

Després de gaudir del cim, les fotos i el "postureo" vam desfer la grimpada per la famosa escletxa.

L'Elefant vist de lluny. Ningú no ho diria però vam arribar al punt més alt!!!

La següent parada va ser el mític Sant Jeroni. Un cim infecte, ple de gent i on les comoditats de les escales el converteixen en la Rambla. Res a veure amb l'Elefant.

Sant Jeroni (1254 metres). Punt més alt de Montserrat i sostre comarcal de l'Anoia i el Bages. Moment per treure la bandera i lluir el CEB.

Tot baixant de Sant Jeroni, va sortir a la conversa que el cim d'on baixàvem era el sostre comarcal de dues comarques i que al costat hi ha l'Albarda Castellana que també és sostre comarcal, en aquest cas del Baix Llobregat. Així que mig en sèrio, mig en conya, vam acabar-hi pujant...és que no se'ns pot deixar anar sols!!!

El cel estava preciós!

Després d'aquest moment d'enriquir la caminada vam anar tornant cap al punt final. Amb alguna sorpresa que no contàvem, com la pujada fins al Portell del Migdia. Vam haver de tornar a posar les mans a terra!!

I finalment, vam baixar per la Canal de la Font de la Llum.

Una altra caminada aconseguida!! Esperem veure-us a la propera!!!