El primer diumenge d'octubre, un grup del CEB va pujar al Bassegoda. Una muntanya que no és de les més altes de la Garrotxa, però sí una de les més populars. Un cim que ha de constar en qualsevol currículum muntanyenc. Així que, com que la majoria del grup no l'havia pujat, vam decidir anar-hi.
Les vies d'accés són totes llargues. Nosaltres vam decidir pujar des de Sadernes. Bé, des del darrer aparcament abans de trobar el pont de Sant Valentí. La pujada va ser senzilla al principi, tot passant per l'ermita de Sant Feliu del Riu i uns racons ben bonics que ens van portar a la Mare de Déu de les Agulles. A partir del Coll de Riu, però, la cosa canvia. Vam decidir pujar per la tartera que porta fins gairebé a dalt de tot. I quins "Ais i Uis" i quins "Mecagons" es van sentir. algú va treure el dimoni que portava a dins!!
La part final de la pujada va ser per la curta grimpada amb cadenes i grapes que ens va deixar al cim. A dalt, un parell de cachés van satisfer el personal.
La tornada la vam fer per el Coll de Principi i el GR 11 fins a tocar de Sant Aniol d'Aguja. La part final, tot i que alguns ja estàvem bastant cansats va ser molt reconfortant veient la riera de Sant Aniol.
En fi, una sortida bonica, però dura, per un terreny típic de l'Alta Garrotxa. Camins pedregosos i boscos tancats. Com diuen, una terra de mala petja.
Us deixem algunes fotos de la sortida.
Sortint de Sadernes.
Quina zona més esquerpada. És l'Alta Garrotxa!!
Sant Feliu del Riu.
Deixem la pista i enfilem entre castanyers.
La Plana, amb el Bassegoda al fons.
Tots ben macos, que el lloc s'ho val.
El corriol ens porta per unes fondalades increïbles.
S'acaba la bona vida, ara a pujar de dret amunt!!
I al capdamunt de la tartera, toca la grimpada per les cadenes.
Bassegoda (1373 m).
I tornem al punt d'inici.
Centre Excursionista de Breda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada