És el primer de Maig. A ¼ de 7 del matí ja comença d’haver-hi moviment al
local del CEB, com ha passat cada any, en els darrers 9 anys, aquest mateix
dia.
Al cap d’una estona va arribant gent per inscriure’s. Mica amb mica, el
grupet es va fent gran i l’hora de sortir es va apropant.
Hi ha nervis i, tot mirant el perfil del que ens espera se sent algun “No
sé pas si podré; mira quin desnivell...”; algú altre anima “i és clar que
podrem; i si no ens veiem amb forces d’arribar al Turó de l’Home, ens quedem a
Santa Fe”.
Hi ha moltes cares noves; gent que no havia vingut mai però que s’ha
sentit atreta per la Ruta Artur Osona, la RAO, organitzada pel Centre
Excursionista de Breda.
Som 23 caminants més, molt important, dos insubstituïbles companys amb la
tasca de donar-nos suport en tot el trajecte: en Pere i en Mon, que es cuidaran
de l’avituallament.
Apa, ja fa una mica
que han tocat les 7. Podem anar marxant.
Fem una
obligada parada al monòlit que hi ha al mig del poble en record d’Artur Osona,
un excursionista que admirava el Montseny, i que va ser l’impulsor de
l’observatori meteorològic del Turó de l’Home, a on hi anava des de Breda, per
fer-li un petit homenatge d’aquests caminants que saben apreciar la seva tasca.
I tot seguit, endavant!!!!! Cap
al Turó de l’Home. Tenim per davant 25 km , amb un desnivell de 1.655 metres . No ho
pot fer qualsevol……
Amb gresca i bon humor, sortim de Breda cap a la Font de la Pintoresca. Travessem
la riera de Breda per un pont força precari.
Ja comencem a trobar camí de bosc. Una pista pedregosa, amb una
vegetació, majoritàriament d’alzines, que mica amb mica es va espessint. També
trobem que ja comença de fer pujadeta.
En poca estona veiem que anem paral.lels a la carretera de Riells.
Anem fent camí, sense deixar de xerrar i de riure. Ja arribarà ja, el moment en què
estarem més calladets....
Cada cop el
pendent és més costerut. Pugem per un petit
corriol, i anem a sortir a la pista; ja som a dalt a Riells. Per la pista ens
dirigim direcció Cal Amat, i tot just abans d’arribar-.hi, ohhhhhhh, quina meravella
d’avituallament. Quina taula més ben parada; quin goig que fa. Està coberta amb una
bandera, negra-groga-vermella i amb una cabra dibuixada; molts es pregunten, què representa????
Aigua, refrescs, donuts, “palmeritas”, assortit de xocolates, i,
sorpresa.... per cel.lebrar
que és la 10a RAO, el CEB ens ha preparat unes coques amb sucre que estan
boníssimes. Aquí, més que un avituallament, ja quasi fem la parada d’esmorzar. I com que fa un
bon solet, n’hi ha que s’han apalancat i fan una mica el ronso; els hi costa
aixecar-se per continuar.
Però finalment tots amunt; ara ve la temuda pujada de Fontdecors. Fins
ara hem anat pujant suaument, però de cop hem de pujar uns 400 metres de desnivell
en poca estona. O sigui que xino-xano; cadascú al seu pas.
Ara ja no se senten tantes rialles...
Passem per un
punt força curiós, ja que en un repetxó, molt humit i entre una densa
vegetació, hi ha una avioneta que es va estimbar en aquest punt ja fa alguns
anys.
Arribem a la masia de Fontdecors. Portem poc més de tres hores de
caminada. Després de la forta pujada, ens prenem uns minuts de repòs; hi ha qui
aprofita per fer un mos ja que és un bon lloc, amb unes vistes espectaculars; des
d’aquí podem veure Breda, Gualba, el Montnegre al fons, i el Castell de
Montsoriu que ja el veiem petit petit.
Vinga, seguim que això encara no ha acabat. Anem pujant, pujant.
Un cop passat
el que es coneix com el Sinaí, és com si entréssim en un lloc màgic. Un bosc de
faigs altíssims, amb un color verd que enamora. En aquest mateix moment ja
pensem que val la pena haver arribat fins aquí.
Una empenta més i ja som al pantà. Oh que maco que està; ple a vessar, amb
les Agudes al fons…. És fantàstic. Poder
arribar fins aquí caminant, i trobar aquest premi de la natura, és quelcom que
no té preu.
Bé, però encara no hem acabat; ni tan sols som a Santa Fe. Seguim, ara ja una mica més
planer.
I al voltant de 2/4 de 12 arribem a l’aparcament de Santa Fe. Podem fer un sospir
ben profund.
Hem tingut un temps fantàstic per caminar. Calor moderat, fins i tot
alguns moments amb una mica de frescor.
I tornem a trobar els col.legues de l’avituallament, que ja ens tornen a
ternir la taula ben paradeta. Ah! Pels qui no ho sàpiguen. El que cobreix la taula és la bandera
republicana del poble de Breda; la cabra representa el Comtat dels Comtes de
Cabrera.
Tornem a picar
del que ens tenen preparat; hem d’agafar forces per arribar fins al Turó de
l’Home, que encara queda un bon tros, i per cert amb molt desnivell.
Apa doncs, amunt. Uns centenars de metres ben planers per arribar fins a
la Font de Passavets. I després, puja que puja; ara hem de fer un desnivell
d’uns 450 metres .
A poc a poc i anar fent; uns més de pressa i altres més lentament, però
el cas és poder arribar a l’observatori que hi ha dalt de tot.
La colla s’ha anat allargant perquè les forces ja no són les mateixes per
a tots, Però finalment tots anem arribant a dalt.
Aconseguit !!!! Un any més el CEB a fet la RAO, des de Breda
fins al Turó de l’Home. Ja en són 10, des d’aquella primera vegada, el 2007.
Un cop a dalt,
la foto, per tenir de record. No hi podem ser tots perquè alguns ja fa estona
que han baixat.
I apa, ara
avall. Ja no se senten els esbufecs; han tornat les rialles i la xerrameca.
Baixant, baixant, sense adonar-nos-en ja som altre cop a l’aparcament de
Santa Fe.
Aquí es dóna la
sortida per acabada, i els caminants es van acomiadant. Cadascú torna cap a
casa al seu aire, però amb una expressió unànime: ens tornem a veure el pròxim
1 de maig, per fer novament la Rao.
Agraïm al CEB
l’organització d’aquesta sortida, que és tot una experiència, tant pel cos com
per la ment, i esperem que es mantingui per molts anys més. És la sortida emblemàtica
dels caminants del CEB.
Moltes gràcies
a tots els que fan possible aquesta magnífica sortida: organitzadors,
participants i acompanyants.
Fins a l’any
vinent!
Centre Excursionista de Breda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada