Ja tenim una altra sortida feta i una nova muntanya descoberta. En aquesta ocasió, les Torres de Cabrenç, al Vallespir. D'entrada, aquesta excursió va patir diverses modificacions. Primer, la data. S'havia de fer el diumenge 8 però per qüestions meteorològiques es va decidir postposar una setmana. La segona modificació va ser l'objectiu. El cim escollit inicialment era el Puig de l'Estella (uns quilòmetres més al nord) però al final els astres es van alinear amb Júpiter i Saturn i vam acabar a les Torres de Cabrenç...vaja que el guia va canviar d'opinió a última hora!!!!
El grup va ser més reduït que d'altres vegades degut a coincidències d'agenda. Però malgrat tot una dotzena de persones vam reunir-nos per fer la sortida. Deu caminaires i dos turistes del grup de suport que van aprofitar per visitar els pobles del voltant i mantenir converses nàutiques amb habitants autòctons de terra endins.
La crònica de la caminada la podeu veure tot seguit.
Poc abans de les 10 del matí vam acabar els últims preparatius a La Manera (Lamanère) i vam decidir que era moment de començar a caminar.
La ruta està molt ben indicada en tot moment. Queda clar cap on hem d'anar, cap a les Torres de Cabrenç.
Sortim del poble per un carreró estret que ens porta a la part superior.
Deixem les últimes cases i enfilem un camí molt còmode.
Apareixen les torres. Tenim clara la direcció. Ara només queda trobar el camí, que en el nostre cas farà la volta per l'esquerra.
Amb ordre i sense mullar-nos el peus anirem creuant el torrent.
Més vistes de l'objectiu. Hem guanyat altura i ens hi hem acostat una mica més.
Poc abans de començar la pujada final, passarem a tocar del mas de les Estanoses.
I a partir d'aquí toca enfilar per la fageda, que ens espera amb el seu vestit primaveral.
I així, sense adonar-nos-en, arribem a la primera torre, la Torre Nord. Aquesta primera torre data del segle XIV i es troba situada en el bony més septentrional de la carena, a 1291 metres d'altitud.
Ofereix una bona panoràmica del Massís del Canigó.
Aquesta cap al Costabona i, al fons, el sector Vallter.
Una foto de grup a la base de la torre amb el llençol del CEB.
Continuem carenant fins a la segona torre, la Torre Central. Aquesta edificació estava destinada a presó i es troba a 1310 metres d'altitud.
Des d'aquest punt ja es pot veure el punt culminant de la carena, uns metres més amunt...
...i la Torre Nord, uns metres més avall.
Continuem carenant i abandonem la Torre Central.
Només queda enfilar el tram final seguint el corriol que voreja la roca.
Castell i cim principal de la sortida. Aquest punt és el més elevat de la carena i es troba a 1339 metres. pràcticament no queda res de l'antic castell, només una volta enrunada.
La Torre Central.
El poble que es veu al fons de la vall és Serrallonga.
Una vista cap a muntanyes conegudes.
És moment de començar el descens. En primer lloc cal fer una petita desgrimpada sense cap dificultat.
Ara el camí perd altura ràpidament per una canal de la cara sud de la serra.
Arribant al Pla del Castell, decidim allargar la circular anant fins al Pla de la Muga. Són uns 3 km més (entre l'anada i la tornada) però valen la pena per l'espectacularitat del paisatge.
La combinació rogenca i verdosa és una meravella.
En aquest punt neix el Riu Muga. El lloc exacte no encara no el sabem perquè el terra estava tant humit que saltava aigua de tot arreu.
Però el que sí que podem dir que tota l'aigua salta per aquest salt i s'endinsa a la vall que el portarà per tot l'Empordà.
És moment de tornar al Pla del Castell, desfent el mateix camí de l'anada.
I seguim avall, cap a La Manera seguint les pistes ben marcades d'aquest sector.
Fem una última foto a les Torres de Cabrenç...
...i arribem a La Manera, punt final de la sortida.
Tot plegat va fer que passéssim una jornada molt completa i destacar les dues incorporacions: la Maria i la Bego, les maresmenques que sembla que potser repetiran!!
Centre Excursionista de Breda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada